PROFESSIONALS I PACIENTS DE L’ÀMBIT DE LA SALUT MENTAL. PERCEPCIONS A TRAVÉS D’UNA CORTINA DE FUM

Fa temps que es coneixen els efectes perjudicials que el fum ambiental del tabac (FAT) representa per a la salut i és per això que la llei prohibeix fumar als edificis públics, llocs de treball, o determinats espais oberts. Actualment, qui no s’esparveraria en un ascensor, un autobús o un avió en veure-hi gent fumant? No obstant, en l’àmbit de la salut mental hospitalària les reaccions i les percepcions no semblaven coincidir amb aquesta tendència.

A l’Institut Català d’Oncologia, en col·laboració amb altres col·legues, vàrem portar a terme un estudi amb l’objectiu de conèixer si els professionals de la salut mental hospitalària tenien una percepció acurada del nivell de FAT dins el seu lloc de treball i del risc per a la salut associat. A la vegada, també es preguntava el mateix als pacients ingressats en aquestes unitats. Per a aquesta fi l’any 2011 vàrem passar un qüestionari a 600 pacients i 575 professionals de 65 unitats de salut mental hospitalària d’adults de Catalunya.

El 78,7% de pacients i de treballadors estava objectivament exposat al FAT a nivells superiors als recomanats per l’OMS.

No obstant la meitat dels pacients i un terç d’aquests professionals pensaven que no estaven exposats en absolut. En conseqüència, un 28% dels treballadors pensava que aquell ambient no era en absolut perjudicial per a ells. De fet, la percepció d’estar més o menys exposat al FAT no sempre correlacionava amb els nivells reals de fum del tabac a les unitats. En conseqüència, només el 29% de treballadors i el 14% de pacients estava d’acord en no deixar fumar ni als exteriors ni interiors d’aquestes unitats.

I sobre el consum de tabac? Un 74% dels pacients i un 32,2% dels professionals eren fumadors, una prevalença per sobre de la població general (25,9%).

La prevalença més alta entre els treballadors es trobava en auxiliats d’infermeria (39,4%). Això no obstant, els equips d’infermeria i auxiliars eren els més conscients dels nivells de FAT a la unitat i del seu risc que l’equip mèdic.

Sembla que la cultura del fumar en l’àmbit de la salut mental ha tingut una incidència en els professionals que hi treballen que encara ara es manté. Amb els resultats d’aquest estudi es pot deduir la falta de coneixement sobre el perill de permetre fumar als pacients en aquestes unitats, ja que els nivells de FAT observats augmenten el risc de mort prematura.

Afortunadament la llei ja no permet fumar a les unitats de salut mental i probablement aquestes percepcions sobre el FAT i les opinions sobre la conveniència de permetre o no fumar en aquestes unitats han canviat o aniran canviant. Malauradament, al nostre país encara es permet fumar a l’interior de les unitats de salut mental de mitjana i llarga estada amb el conseqüent perill que això suposa per a la salut dels treballadors i d’uns pacients que presenten una alta prevalença de malalties respiratòries i cardíaques. A més, encara són una gran minoria els països que implementen unitats de salut mental totalment sense fum.