Tendències del tabaquisme a Catalunya: 6 coses que sabem segur
A Catalunya, les estimacions més recents xifren en unes 9.500 les morts causades pel tabac cada any (55.000 a tot l’estat espanyol). A més a més de les malalties causades directament pel tabac en els fumadors (càncer de pulmó, de laringe i d’altres òrgans; infart de miocardi i altres malalties cardiovasculars; bronquitis crònica; entre altres), ja no hi ha dubtes que el fum ambiental del tabac augmenta el risc de càncer de pulmó i d’infart de miocardi en no fumadors i és responsable d’unes 1.500 morts anuals a Espanya.
De les dades més recents sobre tabaquisme de l’Enquesta de Salut de Catalunya de l’any 2013 podem extreure importants conclusions:
1. Poques diferències entre homes i dones. Hi ha hagut un descens en la proporció d’homes i dones fumadores en les darreres dècades.3 de cada 10 homes i 2 de cada 10 dones adultes majors de 15 anys fumen diàriament. Tot i que el tabaquisme va ser a l’inici de l’epidèmia un comportament “masculí”, en l’actualitat ja no existeixen diferències en el patró d’inici segons el sexe. La proporció d’homes i de dones joves que fumen és gairebé la mateixa: 30,5% en homes i 28,0% en dones (15 a 24 anys).
2. El tabaquisme és més freqüent en les classes menys afavorides. Existeixen diferències segons el nivell sòcio-econòmic i també diferències socials i de gènere apreciables en el fet de deixar de fumar. Si bé cada vegada són més els homes que ho deixen, la tendència és més marcada en aquells de major nivell educatiu, mentre que l’abandonament és més freqüent en les dones de millor posició social i de mitjana edat que en les dones de classes menys afavorides.
3. Menys exposició al fum del tabac. L’exposició involuntària al fum del tabac també s’ha reduït considerablement en els darrers anys, degut principalment a les lleis de control del tabaquisme que limiten el consum en llocs de treballs tancats i, des del 2011, també en bars i restaurants. Així, l’exposició al fum ambiental del tabac en la població adulta catalana ha disminuït gairebé un 300%, del 28% l’any 2006 (abans de la llei) al 8,4% l’any 2012, segons les Enquestes de Salut de Catalunya.
4. És una qüestió pública i no individual. El tabaquisme a més de ser un problema personal o de conducta individual és considerat en l’actualitat un problema de salut pública, ja que ens afecta com a població. De fet, és el principal problema de salut pública en països amb economies desenvolupades, com Catalunya, tant per la càrrega de malaltia i mortalitat associada (un de cada dos fumadors morirà a causa del tabac) com per el cost econòmic que suposa pel sistema sòcio-sanitari i la societat, molt més grans que els ingressos derivats dels impostos recaptats per l’estat.
5. La prevenció és essencial. Els principals objectius en la lluita contra el tabac són prevenir que els adolescents i joves experimentin i comencin a fumar, així com promoure i facilitar que les persones que ja fumen de manera habitual o ocasional ho deixin. Cal remarcar que el risc d’emmalaltir entre els fumadors ocasionals (de cap de setmana o “socials”, per exemple) i dels fumadors de cigars o de cigarretes fetes a mà també és alt: no existeix “risc zero”, qualsevol quantitat de tabac és perjudicial per a la salut –incloent l’exposició passiva.
6. Comptem amb una gran implicació de les organitzacions públiques. L’Organització Mundial de la Salut, a través del Conveni Marc de Control del Tabac, demana que els governs facin polítiques públiques decidides de control del tabac, com ara l’increment de preus i la promoció d’espais lliures de fum, i campanyes informatives sobre els riscs associats al tabac i els beneficis per a la salut de deixar-ho. Cal una conscienciació individual i col·lectiva dels beneficis que per a tots pot representar tenir unes persones i una societat realment lliure i emancipada del tabaquisme.
I amb tota aquesta informació, què?
La resposta és fàcil. A la Unitat de Controld el Tabac de l’ICO continuarem treballant en diferents fronts per a controlar l’epidèmia tabàquica: promovent serveis sanitaris sense fum i potenciant la deshabituació de pacients i professionals sanitaris, avaluant les mesures de control del tabaquisme a nivell poblacional, investigant sobre l’exposició passiva al fum del tabac i les emissions de les cigarretes electròniques, divulgant els resultats dels nostres estudis…
