Tabac i cinema, el glamour que s’esfuma
L’OMS fa públic el seu informe «Pel·lícules sense tabac: de l’evidència a l’acció» (Smoke-free movies: from evidence to action). En aquest, es demana als governs que s’avaluïn les pel·lícules que representen el consum de tabac en un intent per evitar que els infants i adolescents comencin a fumar cigarretes i l’ús d’altres formes de tabac.
No fa massa temps era freqüent que personatges entrevistats i entrevistadors a la televisió, actors i actrius, models i dissenyadors, apareguessin en escena o a la passarel·la fumant.
Casualitat? No. No era casualitat, i tampoc ho segueix sent ara. La indústria del cine ha estat utilitzada per una altra indústria encara més poderosa: la del tabac.
El món del cinema és l’àmbit perfecte per recrear una falsa imatge de fumadors i fumadores: dones seductores, joves decidits, homes atractius, persones independents, intel·lectuals, triomfadores… Persones que tenen una relació molt especial amb el tabac, que en teoria les condueix i confirma envers el seu status. La difusió d’aquest missatge cap al públic té un únic objectiu, i no per exigència del guió: que es fumi.
No és casualitat que paquets de tabac i actors fumant apareguin a les pel·lícules. Documents fets públics gràcies als judicis contra les tabaqueres inclouen contractes amb determinats estudis cinematogràfics i actors, tant degut al consum de tabac en les pel·lícules o per a que en elles apareguin anuncis, paquets, logotips i altres elements publicitaris de les marques de tabac. A l’any 2014 es va estimar que als Estats Units l’exposició a escenes de fumadors reclutaria a més de 6 milions de nous joves fumadors entre la població infantil, dels quals 2 milions acabarien morint de malalties induïdes pel tabac. I l’autoritat sanitària nord-americana va informar que les qualificacions per adults en les futures pel·lícules amb escenes de fumar podrien reduir les taxes de tabaquisme entre els joves en quasi una cinquena part i així evitar 1 milió de morts relacionades amb el tabac entre els nens i adolescents d’avui dia.
A través d’enquestes europees s‘ha demostrat que es troben imatges de tabac en les pel·lícules més taquilleres produïdes a sis països europeus (Alemanya, Islàndia, Itàlia, Polònia, els Països Baixos i el Regne Unit). L’any 2003, el Dia Mundial sense Tabac afavorit per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va tenir com a lema “Cinema i moda sense tabac”. Tretze anys després s’ha acumulat suficient evidència científica per afirmar que la indústria del tabac actua com a vector en la difusió del tabaquisme. Tota aquesta evidència s’ha acumulat en un Informe de la OMS, presentat per primera vegada l’any 2009, del que acaba de publicar-se la tercera revisió actualitzada.
Aquestes mesures estan incloses a l’Informe “Pel·lícules sense tabac: de l’evidència a la acció” (descarregable en castellà aquí) de l’OMS son:
- Certificar als crèdits de les pel·lícules si els productors de cinema reben o no, i en quina mesura, alguna cosa de valor a canvi d’usar o exhibir productes de tabac en una pel·lícula.
- Posar fi a la visualització de marques de tabac a les pel·lícules.
- Requerir anuncis impactants contra el tabac a l’inici d’aquelles pel·lícules que continguin imatges de tabac, ja siguin a cinemes, televisions, internet, etc.
- Requerir qualificacions per edat en aquelles pel·lícules amb imatges de tabac per reduir l’exposició general dels joves a les imatges de tabac.
- Excloure de les subvencions públiques aquelles produccions que promoguin el tabaquisme.
